The Guardian és un mitjà anglès amb més de 200 anys d’història, la qual cosa el converteix en tota una institució pel país. Es tracta d’un dels diaris més reconeixibles a nivell de disseny gràfic, després que el dissenyador Mark Porter, director d’art del mitjà emprengués el seu redisseny. A més del diari The Guardian, publica una revista setmanal que s’anomena The Guardian Weekley, la qual té un disseny editorial amb una retícula molt característica de columnes estretes, i caixes sòlides sobre les quals es titula. Es tracta d’una revista molt reconeguda al Regne Unit i arreu del món.
El disseny modern, seriós, característic i únic del The Guardian ha guanyat molts premis i és reconegut arreu del món, sobretot entre els dissenyadors editorials d’altres mitjans de premsa.
Quan es parteix d’un disseny editorial tan característic i que tothom reconeix ràpidament que compta amb una tipografia pròpia, per força el projecte de senyalística ho havia de tenir en compte. I així ha sigut: el projecte recorda als blocs de colors i a la retícula del The Guardian i The Guardian Weekley. Per tant, s’ha buscat traspassar a un espai totalment diferent, la identitat gràfica del mitjà a través de la retícula, la tipografia i els colors.
A més, el fet que hagin fet servir material de cartó (serigrafiat) fa que recordem el tacte del diari i la revista impresos, posant el valor el seu producte final (el diari i la revista impresos).
El disseny de la senyalística el va portar a terme Cartlidge Levene, que també ha dissenyat la senyalística d’altres museus i espais molt importants d’Anglaterra, com el Barbican Arts Center. Ha sabut traspassar la identitat del mitjà escrit a un espai gran d’una manera senzilla i clara, procurant conservar l’atmosfera del The Guardian en lloc de pretendre crear una senyalística innovadora però deslligada del seu origen.
El disseny de senyalística ha sigut guanyador de premis importants del món del disseny.
Eye Magazine. 2008. Signs for the digital age – in cardboard. [Disponible en línia] https://www.eyemagazine.com/blog/post/signs-for-the-digital-age-in-cardboard
D&AD Annual 2024. New Guardian News & Media Office. [Disponible en línia] https://www.dandad.org/awards/professional/2009/graphic-design/17400/new-guardian-news-media-office/
Levene [Cartlidge] . Web – portfoli personal. [Disponible en línia] https://cartlidgelevene.co.uk/work/guardian-news-and-media-kings-place-offices-wayfinding-signage
Llop [Rosa], Berga Carreres Q. [Quelic], Projecte III: Senyalística i digital signage [recurs d’aprenentatge]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC). Disponible a: https://disseny.recursos.uoc.edu/materials/projecte3/
Debat1el Debat 2 – Reflexió d’un projecte – The Guardian
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Ei Andrea!
M’ha semblat molt interessant la teva anàlisi del projecte de senyalística de The Guardian i com has sabut transmetre el vincle entre la identitat editorial del diari i la seva traducció a l’espai físic. Realment, la forma en què han utilitzat els blocs de colors, la retícula i la tipografia pròpia per reforçar la connexió amb el producte editorial em sembla un exemple brillant de com la senyalística pot fer més que guiar: pot explicar una història.
El fet que hagin usat materials de cartó serigrafiats em sembla una decisió molt interessant. No només reforça la materialitat del diari i la revista impresos, sinó que també afegeix una dimensió tàctil que fa que l’experiència sigui més tangible i propera. Aquesta decisió de materials parla d’un respecte profund per la tradició impresa, alhora que mostra com es poden combinar innovació i sostenibilitat. És un detall que eleva el projecte i, com bé dius, valora el producte final del The Guardian.
També és molt rellevant la reflexió que fas sobre com el disseny de Cartlidge Levene no busca ser innovador per innovar, sinó mantenir-se fidel a l’essència del mitjà. Aquesta idea m’ha fet reflexionar sobre com, sovint, la millor senyalística no és la més cridanera, sinó la que aconsegueix integrar-se i ampliar l’experiència d’una marca o espai.
Gràcies per compartir aquesta entrada! Sens dubte, és un exemple de com la senyalística pot ser una extensió natural i elegant d’una identitat gràfica ben definida.
Nil Monsó