Debatcontributions 1el Debat 2 – Reflexió d’un projecte – The Guardian
Nil Monsó Español says:
Visibilitat: Públic
Ei Andrea!
M’ha semblat molt interessant la teva anàlisi del projecte de senyalística de The Guardian i com has sabut transmetre el vincle entre la identitat editorial del diari i la seva traducció a l’espai físic. Realment, la forma en què han utilitzat els blocs de colors, la retícula i la tipografia pròpia per reforçar la connexió amb el producte editorial em sembla un exemple brillant de com la senyalística pot fer més que guiar: pot explicar una història.
El fet que hagin usat materials de cartó serigrafiats em sembla una decisió molt interessant. No només reforça la materialitat del diari i la revista impresos, sinó que també afegeix una dimensió tàctil que fa que l’experiència sigui més tangible i propera. Aquesta decisió de materials parla d’un respecte profund per la tradició impresa, alhora que mostra com es poden combinar innovació i sostenibilitat. És un detall que eleva el projecte i, com bé dius, valora el producte final del The Guardian.
També és molt rellevant la reflexió que fas sobre com el disseny de Cartlidge Levene no busca ser innovador per innovar, sinó mantenir-se fidel a l’essència del mitjà. Aquesta idea m’ha fet reflexionar sobre com, sovint, la millor senyalística no és la més cridanera, sinó la que aconsegueix integrar-se i ampliar l’experiència d’una marca o espai.
Gràcies per compartir aquesta entrada! Sens dubte, és un exemple de com la senyalística pot ser una extensió natural i elegant d’una identitat gràfica ben definida.
Formeu part de la comunitat? Accés per veure més publicacions.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Ei Andrea!
M’ha semblat molt interessant la teva anàlisi del projecte de senyalística de The Guardian i com has sabut transmetre el vincle entre la identitat editorial del diari i la seva traducció a l’espai físic. Realment, la forma en què han utilitzat els blocs de colors, la retícula i la tipografia pròpia per reforçar la connexió amb el producte editorial em sembla un exemple brillant de com la senyalística pot fer més que guiar: pot explicar una història.
El fet que hagin usat materials de cartó serigrafiats em sembla una decisió molt interessant. No només reforça la materialitat del diari i la revista impresos, sinó que també afegeix una dimensió tàctil que fa que l’experiència sigui més tangible i propera. Aquesta decisió de materials parla d’un respecte profund per la tradició impresa, alhora que mostra com es poden combinar innovació i sostenibilitat. És un detall que eleva el projecte i, com bé dius, valora el producte final del The Guardian.
També és molt rellevant la reflexió que fas sobre com el disseny de Cartlidge Levene no busca ser innovador per innovar, sinó mantenir-se fidel a l’essència del mitjà. Aquesta idea m’ha fet reflexionar sobre com, sovint, la millor senyalística no és la més cridanera, sinó la que aconsegueix integrar-se i ampliar l’experiència d’una marca o espai.
Gràcies per compartir aquesta entrada! Sens dubte, és un exemple de com la senyalística pot ser una extensió natural i elegant d’una identitat gràfica ben definida.
Nil Monsó